Entorn

Salt de Sallent

Es tracta d’una cascada d’uns cent metres d’altura molt popular entre els barranquistes. El salt és pràcticament vertical i separa el Collsacabra de les Guilleries. Després de néixer en un entorn de gres, la riera es precipita per un alt balcóncalcáreo la meitat inferior és de travertino.2

La baixada s’ha dividit en dues parts d’uns 50 m cadascuna, amb línies de ràpels a la dreta de la cascada

 

Pantano de Susqueda

El Far

Vic

A pocs quilòmetres del càmping, i tan a sol a setanta quilòmetres de Barcelona, ​​la ciutat de Vic és el centre demogràfic, administratiu i de serveis d’una àrea geogràfica que ultrapassa els límits de la comarca d’Osona.

La seva llarga història, present encara als carrers ia les places del centre històric, conviu en harmonia amb el nou creixement urbanístic que mostra el dinamisme d’una ciutat cosmopolita, expressat a través del ressò de les seves fires i mercats, de la consolidació de la Universitat de Vic o del creixement dels polígons industrials. Vic és una ciutat rica en contrastos, on conviuen la tradició i la modernitat, l’herència del món rural i els ambients més avançats, la tranquil·litat pròpia d’una ciutat petita i l’animació lúdica i festiva.

La riquesa del seu patrimoni, que es posa de manifest en la qualitat dels seus museus, arxius i edificis històrics, conjuntament amb l’abundància d’associacions dedicades als camps més diversos, són l’expressió d’una ciutat plena d’inquietuds cíviques, culturals i artístiques

 

 

L’estructura econòmica es fonamenta en el sector comercial, industrial i de serveis. La gran quantitat de comerços establerts a Vic gaudeixen d’una notable especialització i capacitat d’atracció. El sector industrial es caracteritza per estar molt diversificat, amb predomini de la indústria agroalimentària, del cuir i la metal·lúrgica. Com a centre de serveis, compta amb una variada oferta d’infraestructures i serveis administratius, sanitaris, docents i socials.

Seu episcopal i capital de la comarca d’Osona, la ciutat de Vic forma part activa de la xarxa de ciutats que estructuren el territori català. Les noves vies de transport i la millora de les ja existents, han col·locat la ciutat en una situació de privilegi per fer front a les demandes de la nova societat i, alhora, conservar la seva essència i el seu tarannà característic.

Existeix coneixement de Vic des del segle IV abans de Crist, quan amb el nom d’Ausa era el centre de la tribu ibèrica dels Ausetans. Més tard, amb l’ocupació romana, es va convertir en ciutat tributària. Mostra de la seva importància és que va arribar a ser municipi i que es va construir un temple al segle II al punt més alt de la ciutat. En el període visigòtic, Ausa va ser seu episcopal i, després de la invasió dels sarraïns, la ciutat va ser destruïda en l’any 826 en la revolta de AISO contra els partidaris dels francs.

La repoblació de la plana de Vic i la creació del comtat d’Osona per part de Guifré el Pilós l’any 878 va possibilitar la reconstrucció de l’antiga Ausa, de la qual només van quedar els murs del Temple Romà que s’havien aprofitat per construir el Castell . La nova població prengué el nom de Vicus Ausonae, és a dir, raval d’Ausona, d’on va derivar el nom de Vic. Amb la ciutat es va restaurar la seu episcopal i es va construir la Catedral a la part baixa. L’any 1038 el bisbe Oliba va consagrar la catedral romànica de la qual s’han conservat fins als nostres dies, la cripta i el campanar.

La privatització del poder públic, pròpia de l’època medieval, va contribuir al fet que la ciutat de Vic estigués dividida en dues partides, una inicialment sota jurisdicció del bisbe, el qual la va traspassar al rei el 1316, i l’altra sota jurisdicció dels senyors del castell: els Montcada. Aquesta divisió marcarà la vida de la ciutat durant l’època medieval, que creixerà al voltant de la Catedral, el Castell i el Mercadal, i es veurà envoltada per una muralla amb torrasses, reconstruïda al segle XIV. L’any 1450, el rei Alfons el Magnànim va comprar als descendents dels Montcada la seva partida i unificà així la ciutat.

 

Barcelona

A només 1 hora del càmping pot visitar a Barcelona

1. La Sagrada Família

Aquest edifici, situat al centre de Barcelona (encara que una mica allunyat d’altres punts d’interès), s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la ciutat.

La Sagrada Família és una església construïda gràcies als donatius del poble, que va ser iniciada en 1882 a partir d’un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar, però que aviat (a partir de finals de 1883) va passar a mans de Gaudí, que es va encarregar de les obres fins al dia de la seva mort, el 1926. Inacabada des de llavors, diversos arquitectes han continuat les tasques de construcció tractant de seguir la idea original de Gaudí.

Els seus 8 imponents torres aixecades de les 18 que va projectar Gaudí i les impressionants Façanes de la Glòria, del Naixement i de la Passió, conviden al viatger a visitar el seu interior des d’on podreu ascendir a alguna de les torres mitjançant un ascensor (un a cada façana ), per contemplar una preciosa panoràmica de la ciutat.

 

2. El Parc Güell

Fa una mica més d’un segle Eusebi Güell va encarregar a Gaudí el projecte de fer una urbanització exclusiva per a famílies riques en una zona coneguda com la Muntanya Pelada. Així, l’any 1900 van començar les obres d’aquesta urbanització de la qual, en 1914, estaven ja aixecades la major part de les zones públiques i dues cases senyorials (de les 60 inicialment previstes, que van ser per al propi Güell i per a Gaudí) ; però aquest caràcter tan exclusiu de la urbanització va fer que el projecte no acabés d’enlairar i les obres foren abandonades el 1914.

El parc es convertia així en un gran jardí privat, que Güell cedia de tant en tant per a actes públics. Després de la mort del promotor va ser comprat per l’Ajuntament de la ciutat i en 1926 el va obrir com a parc municipal. La casa de la família Güell es va habilitar com a col·legi públic i la casa de Gaudí va ser convertida en una casa-museu en record de l’arquitecte.

El poc èxit que la iniciativa privada va tenir contrastava en gran mesura amb l’acceptació que, com a parc públic, va obtenir el Park Güell, que era molt apreciat pels barcelonins i es va convertir poc a poc en una de les atraccions més visitades pels turistes. De fet, va ser reconegut com a monument artístic el 1969 i declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Així doncs, observar a la seva bonica plaça central, amb la seva escalinata i banc en forma de serp, fetes de material ceràmic en forma de mosaic i fer una passejada pel parc descobrint les seves escultures i columnes és una de les coses que no pots deixar de fer en una visita a la Ciutat Comtal.

 

3. Passejar pel Barri Gòtic i descobrir la catedral de Barcelona

Sobre les restes d’antiga Barcino romana, es troba la Barcelona medieval amb estretes i laberíntics carrers en què segles enrere es van aixecar esglésies i palaus gòtics (que van provocar la desaparició de la major part de les restes romàniques) i entre els que avui en dia és un plaer caminar.

De fet, la Catedral de la Ciutat s’aixeca allà. Coneguda també com la Seu o Santa Eulàlia, és un gran exemple de l’arquitectura gòtica catalana del segle XIV.

 

4.Les rambles amb el Mercat dela Boqueria, el Liceu i la plaça de Colón

Les Rambles és una de les artèries de la ciutat que connecta en un recorregut de poc més d’un quilòmetre la Plaça de Catalunya amb l’antic port de la ciutat. Un passeig per aquest concorregut carrer, que sempre és un formiguer de gent, és una cosa imprescindible en tot viatge o escapada a Barcelona.

A més, en ella ens trobarem amb tres punts d’interès:

El mercat de la Boqueria, el mercat per excel·lència de Barcelona, amb uns animats llocs que venen tot tipus d’aliments.
El Mirador de Colom, un bonic monument dedicat al mateix amb un petit mirador. El Teatre Liceu per on han passat grans artistes a nivell internacional, que s’ha convertit en tota una referència.

 

5.El passeig de Gràcia

El Passeig de Gràcia és un dels carrers comercials de Barcelona per excel·lència, però, no només destaca per això sinó que també en ella es troben alguns dels edificis modernistes més importants de la ciutat, les dues joies realitzades per Antoni Gaudí: la Casa Batlló (una de les obres més representatives de l’arquitectura modernista catalana que va ser construïda entre 1904 i 1906) i la Pedrera (residència d’una família burgesa de principis del segle XX, que Gaudí va edificar uns anys més tard, entre 1.906 i 1.912 )

 

6.El Tibidabo

Allà es troba el parc d’atraccions més antic d’Espanya (inaugurat el 1899), l’espectacular temple neogòtic del Sagrat Cor (a cim del qual es pot pujar a través d’un ascensor), l’ermita primitiva de 1886 (a la dreta del temple) , la Torre de Collserola, construïda amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 i l’Observatori Fabra, construït el 1901, per dur a terme investigacions científiques relatives a meteorologia, la sismologia i l’astronomia.

7. Montjuïc

Utilitzada des de l’antiguitat com a lloc de vigilància militar, Montjuïc és la muntanya que protegeix Barcelona per la seva part sud. Els treballs realitzats per l’Exposició Universal de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992 van fer que sorgissin en Montjuïc alguns llocs turístics com són:

La Font Màgica de Montjuïc: on es porta a terme un bonic espectacle de llums i aigua (després de més de 80 anys en funcionament)
El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb una bonica col·lecció d’art romànic
El Poble Espanyol: un lloc creat per a l’Exposició Internacional de 1929 per il·lustrar els diferents estils arquitectònics utilitzats en diferents regions d’Espanya, un entramat de carrerons amb artesans, restaurants, cafès, etc.
El Anella Olímpica de Montjuïc, que va ser executat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992
El Castell de Montjuïc: al cim es troba aquesta antiga fortalesa militar a la qual es pot pujar caminant o en telefèric

 

8. Església  Santa María del Mar

Es tracta d’una església gòtica del segle XIV que va ser sufragada i diuen que fins construïda pels fidels de la zona. Amb un imponent interior a causa de la seva gran altura i un aspecte negrós provocat per un incendi a la Guerra Civil, avui dia atrau molts turistes ja que va servir d’inspiració a Ildefonso Falcones per escriure “L’Església del Mar”.

9. Palau de la Música

El Palau de la Música Catalana, obra de Domènech i Montaner, és una de les sales de concerts més especials del món i un dels monuments més representatius del modernisme català. Declarat Monument Nacional en 1971, és un impressionant edifici que no només presenta un cridaner exterior dotat de curiosos elements arquitectònics sinó que a més presenta una excel·lent acústica

10. El Camp Nou

Inaugurat el 1957, l’Estadi del Futbol Club Barcelona, el Camp Nou és l’estadi amb més capacitat d’Europa i un dels més grans del món. Estimat i alhora odiat, està clar que l’equip local de futbol compta amb una enorme fama a nivell mundial i no seran pocs els que vulguin veure el mític estadi per fora o fins i tot realitzar un tour per conèixer de primera mà els vestuaris, túnels i camp del seu equip de futbol; tot i que, no ho negarem, l’ideal seria poder assistir a un partit.

 

Natura Local

http://www.naturalocal.net/municipi/itineraris/rupit-i-pruit/41#ruta